» Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta.I quan cregueu que heu arribat, sápigueu trobar noves sendes …»

Es fa de dia, el sol comença a nèixer, omplint Itaca de llum i color.
Itaca, llar d’Odisseu, Penèlope i Telémac…,
Itaca, propòsit de vida, una meta, per finalment tornar al punt de partida.
Gaudim del camí, de vegades oblidat, cap a la nostra Itaca,
salvem els perills que sorgeixin, tinguem el pensament elevat, evitem la força del déu Poseidó,
i per poder assolir les nostres metes, evitem els nostres propis dimonis, visquem i gaudim de totes
les experències i aventures, i vivim!

https://www.youtube.com/watch?v=o5YIxp_D9f8

LLUIS LLACH – VIATGE A ITACA