Si tu no existissis, perquè hauria d’existir jo?. Seria un punt més dins aquest món que va i be, caminaria entre la multitud, sense esperança, podría fingir ser jo però no seria veritat, em sentiria perduda… a qui estimaria?. Si tu no existissis, hauria d’inventar-te, intentaria inventar l’amor, com un pintor que veu sota els seus dits néixer els colors del dia, si tu no existissis hauria de buscar el secret de la vida i el perquè, pel simple fet de crear-te i poder-te mirar.

Amor, ja ho veus, tu i jo mai ens separarem, doncs si algun dia ens trenquem a trossos… ens reunirem dins d’un quadre, t’estimo… Tu i jo ens necessitem, demano salut per suportar els avatars de la vida i amor per recompondre’ns de les adversitats, amb tot el meu amor, per sempre teu…