I entre somnis i projectes estem escrivint ja les darreres lletres al nostre full en blanc que la vida avui ens ha prestat.
Hem vist coses belles i hem passejat per bonics paratges, hem trepitjat la sorra del nostre Mediterrani i les seves onades han acaronat els nostres peus.
Però en un moment d’aquests que de vegades et venen al cap, m’he parat a pensar que…
no gaire lluny d’on les onades del mar a mi m’acaricien, hi ha altres persones, germans nostres, que la sorra d’aquestes platges és com espines que es claven als peus, que les onades no els fan carícies, els porten dolor i tristesa.
Que aquest mar que veiem tan blau i plàcid per a ells és vermell i ple de fúria i tristesa i que en el seu bramar es sent la paraula.
Guerra!

https://www.youtube.com/watch?v=pA4CpFC8NIg

la riva bianca la riva nera