Lluitar, viure… viure encara que el dia sigui gris i els núvols cobreixen el cel, encara que l’espessa boira no em deixi respirar, i que milers de veus em tallin el pas… Viure encara que el camí és de mal caminar , ser forta i lluitar contra el mar embravit de la vida … i pensar que hi ha a la lunyania, la llum d’un far que m’he indicarà el camí, el cami que em portarà a la petita cala, on em sentiré protegida, on el vent no em farà mal, on les onades
trencaran el silenci i banyaràn dolçament el meu cos, on el sol em donarà llum i color, i la lluna i les
estrelles seràn les meves companyes que il.luminaran la meva nit, on una suau i dolça sorra permetra
descansar el meu cos cansat de tant caminar …