Agafada a la vida, empesa per un vent huracanat, arribo a la vora de l’abisme, no veig el final.
M’assota el vent, una boira intensa  m’envolta no em deixa veure la llum del far.
M’arrossega una força salvatge, i un mar embravit que no té compassió, rugeix amb fort onatge.
A dalt del cel un raig de lluna treu el cap, uns destells de llum m’ha assenyalen el camí.
Encara em queden forces, i m’aferro a elles, m’aferro a l’esperança, m’aferro a tu.
Tu ets el meu far, tu m’a ajudes a arribar a la platja on vull naufragar, al teu costat,
a recer de les onades, i per tu, protegida de tot, res em farà mal.

https://www.youtube.com/watch?v=_HQf3k25n0c

L’havanera del nàufrag – Neus Mar