«… Ni que nomès fos…» I com diu l’escrit que et van escollir per possar als recordatoris de la teva mort, o que tal vegada ho vas escollir tu. Si que nomès fos poder-te haver donat una forta abraçada i un dolç petó d’acomiat. Ara deus caminar per un camí de pètals de roses i de meravelloses flors que et briden la seva aroma quan tu, amb el teu tendre trepitjar les acaricies, ara que tu ja ests al país de la felicitat eterna, recorda’t de nosaltres que plorem la teva perdua. Envia’ns una abraçada d’amor per nosaltres, que ens hem quedad en aquesta vall de llàgrimes… Fins a sempre estimada amiga, fins a sempre estimada Carmen.

https://www.youtube.com/watch?v=zyQaNA2IPTE&ab_channel=JosepMagraneriRamon

LLUIS LLACH – CANT DE L’ENYOR.