Aquesta nit és una d'aquelles 
que per més que vulguis, 
no aconsegueixes agafar el son, 
és una d'aquelles nits 
que jo dic de passada de pel·lícules. 
El silenci de la nit 
permet meditar sobre els actes, 
que durant bona part de la vida 
has fet i has permès, 
uns han estat encertats, 
altres no tant... 
podries haver estat més feliç?, 
possiblement, 
però en aquell moment, 
amb la felicitat que sentia, 
ja n'hi havia prou, ... 
em podria haver cuidat més?, 
és molt probable que sí, 
però les persones no som robots 
i ens oblidem d'aquestes cures, 
fins que elles truquen 
a la nostra porta per reclamar-les, ..., 
podria no haver estat tan egoista 
i haver pensat una mica més en els meus?, 
en això no estic d'acord, 
sempre he pensat 
i m'he preocupat més pels altres 
que per mi mateixa... 
ara que ho veig, greu error, 
ni tant ni tan poc. 
Per haver volgut que la vida 
de les persones més estimades fos plàcida i feliç, 
sense problemes, 
en aquest sentit m'he equivocat 
infinitat de vegades, 
no he sabut veure que cadascú té la seva vida, 
amb els seus avantatges i desavantatges, 
i que no es poden modelar 
a les persones a la teva imatge i semblança... 
espero i desig.ho
 em perdonin.
MARIA SOLÀ
Fotografia: JOAQUIM MANZANO