Si gràcies a la vida que tant m’ha donat. I repeteixo, torno a donar-li gràcies a la vida. Jo l’any que fa poc vàrem acabar,

Si tu no existissis, perquè hauria d’existir jo?. Seria un punt més dins aquest món que va i be, caminaria entre la multitud, sense esperança,

Els italians… ai els italians, aquestes persones tan sociables, tan nostàlgiques, amants de passar el temps rient amb els amics, evocant records, exterioritzant les seves

“Derroche de amor cuanta locura” … Passió i amor viscuts intensament, sense reserves ni restriccions, com si cada segon fos l’últim, desconnexió total amb el