Vas despertar les nostres vides amb somriures i te’n vas anar amb silenci, la teva vida va ser plena, activa, i te’n vas anar amb silenci. Només a les dones com tu se’ls concedeix el privilegi d’escollir la seva mort, i tu la vas escollir, sola i en silenci, deixant-nos en aquell moment en la més profunda de les tristeses, però ara, que ja han passat molts anys de la teva mort, des d’aquell dia que te’n vas anar, començo a comprendre el perquè una dona com tu, va escollir estar sola en aquell moment, ho vas demanar pensant amb nosaltres, no ens vas voler entristir més veient la teva partida. Només una dona com tu podia rebre, diguem-ne, aquest regal, només a les grans dones se’ls concedeix el privilegi de saber viure, de saber morir. Ara troba als teus éssers estimats des d’allà on siguis, nosaltres des d’aqui només et podem donar les gràcies per haver-nos estimat, i per haver-nos donat la vida.

https://www.youtube.com/watch?v=EQd9zxDbICc&t=4s&ab_channel=athanlirik

Simon & Garfunkel / Cover Cello by HAUSER