Sóc un arbre majestuós enmig d’un bosc ombrívol.Em cobreix un mantell de neu i m’embolcallen les tenebres.Però en mig d’aquestes tenebres i foscor, s’ha filtrat

«… Ni que nomès fos…» I com diu l’escrit que et van escollir per possar als recordatoris de la teva mort, o que tal vegada

Josep, ens vas deixar sense ni tan sols dir-nos adéu, tu eres així, per no molestar aguantaves moltes coses, però ens vas deixar molt tristos

Potser, potser, a la nostra història aquesta paraula no existeix, no hi ha un potser, no hi ha cap dubte, allò nostre és real i