Un ésser únic i suprem va crear i modelar tot l’univers… muntanyes, mars, oceans, rius, valls, … i el sol, i la lluna, perque donessin

Al final tots acabem al bulevard dels somnis trencats… lloc on les amargors no són amargues, quan les canta Chavela Vargas i les escriu un

Ara que arriba la fí, ara que em toca marxar, us vui deixar un missatge pels que us quedeu… no us entristiu per la meva

Vas néixer portant el sol als braços, vas ser molt estimada i desitjada des del primer moment de la teva existència, vas rebre tot el nostre amor,

La vida és un camí, el que tenim assignat a la nostra el fem nosaltres, no hem de deixar-nos portar per les normes imposades per

Si pogués protegiria els teus ulls de la tristesa …” Nèixer, moment màgic, sublim, important,… Acaba el procés de gestació, i l’ésser que durant nou

Si gràcies a la vida que tant m’ha donat. I repeteixo, torno a donar-li gràcies a la vida. Jo l’any que fa poc vàrem acabar,

Si tu no existissis, perquè hauria d’existir jo?. Seria un punt més dins aquest món que va i be, caminaria entre la multitud, sense esperança,

Els italians… ai els italians, aquestes persones tan sociables, tan nostàlgiques, amants de passar el temps rient amb els amics, evocant records, exterioritzant les seves

“Derroche de amor cuanta locura” … Passió i amor viscuts intensament, sense reserves ni restriccions, com si cada segon fos l’últim, desconnexió total amb el