
ITACA
» … Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta … I quan cregueu que heu arribat, sapigueu trobar
» … Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta … I quan cregueu que heu arribat, sapigueu trobar
He tornat a la vora de la mar per recordar tot el que el temps es va emportar del meu record, d’aquell record del que
Avui dia és fàcil sentir-se atrapat en un mar d’emocions, hauríem d’analitzar-les per reconèixer els seus sentiments, per identificar les causes que hi ha darrere
Sentiment, desig, és de nit, la lluna brilla sota un cel estrellat, escolto el silenci, els meus pensaments són atrevits, no tenen límits, sento la
Com Orfeu que baixa al fons dels inferns per recuperar a la seva estimada, el poeta baixa al fons del llenguatge per recuperar les paraules,