Avui per mi, és un dia trist, 
si molt trist... 
fa anys que va marxar
la persona que em va donar la vida, 
va marxar sola, 
sense una mà que l'acompanyés,
per creuar el pont 
que hi ha entre la vida i la mort, 
no vull jutjar al destí, 
però crec que no mereixia 
marxar així d'aquesta vida, 
vida que si bé li va donar alegries, 
van ser més les penes, 
encara que per a ella 
els moments difícils no comptaven, 
i en va passar molts d'aquests moments... 
dona forta, 
va tenir que superar molts obstacles, 
i quan ja semblava que 
la felicitat s'havia quedat a la seva vida, 
va ser llavors quan va tenir el pitjor,
i més cruel cop, 
quan la dalla de la mort 
va segar la vida del seu amor, 
i la va deixar sola, 
sola devant les adversitats. .. 
ella va lluitar, dur, molt dur, 
mai va perdre l'esperança, ni la fe, 
i dins d'aquesta esperança, 
una bona amiga li va allargar la mà, 
i així, 
recolzada en l'amistat, 
va trobar la forma de tirar endavant, 
la seva vida 
i la de la seva filla, o sigui jo, 
sempre va tenir un somriure per a mi, 
encara que el seu cor plorés... 
una gran recompensa 
que va tenir en aquest a vida, 
va ser la sort d'estar amb les seves nétes, 
es pot dir que ella les va criar, 
i els va inculcar, 
igual que a mi,
 la fe i l'esperança que ella sempre va creure, 
el sentit de l'honestedat, 
la lleialtat i el amor... 
jo que no vaig poder acompanyar-la 
a l'últim moment de la seva vida, 
li dedico aquest insignificant escrit,
 he volgut plasmar 
el seu amor per als seus i per al proïsme 
i la seva dolçor, 
no sé si hauré sabut fer-ho..., 
Va per a tu marona, 
perquè sempre em vas estimar 
i potser jo no vaig estar a la teva alçada.



MARIA SOLÀ
Música: A la vora de la mar... -  Manet Palacios (Popular)
Fotografia: Joaquim Manzano