Van passant les hores,
les agulles del rellotge
no paren de girar,
segueixen la seva cursa interminable,
acompanyades amb el seu tic tac musical,
i la vida
la vida va sumant records,
records i més records,
m’agradaria que com a mínim,
un dia a la setmana,
es parés el tic tac del rellotge,
i poder aixir posar
una mica d’ordre amb els records,
que es van acumulant,
però això és un miratge,
un somni impossible,
el rellotge no pot parar,
i la vida segueix avançant,
i la motxilla es va omplint,
fins que arribem a un punt,
en el que la motxilla ja està plena…
No hi cap res mes,
i això ens fa pensar
que cada dia que pasa,
és un regal,
quin serà el darrer
i com vindrà empaquetat?
Hem d’estar preparats
per saber escollir el camí a emprendre,
si pot ser que sigui de bon caminar,
sense obstacles
que ens puguin produir
ensopegades irreparables,
hem d’arribar a la fi
com a bons esportista,
ben entrenats per la vida,
pels trossets de vida que
portem carregats dins la nostra motxilla.

Records, Recordança, Memoria,


MARIA SOLÀ

SHADOWS – Giovanni Marradi

Fotografia: Joaquim Manzano