» … m’han dit les veus assenyades que era inútil cansar-me,
però a mi un somni mai no em cansa, i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada …»

Envellir, quina paraula més tendrá!.
Envellir, arribar al darrer cicle de la vida.
Hem caminat gairebé per tots els camins, i en el nostre caminar hem conegut l’amistat,
ella ens ha acompanyat en el nostre viatge, en aquest creuer que es diu vida.
Amb ella ens hem trobat amb l’alegria, i hem rigut,
també hem conegut la tristor, que ens ha omplert l’ànima de pena i els ulls de llàgrimes.
Ens han ofert la possibilitat de conèixer l’amor, i hem gaudit amb ell.
Ens han presentat tambè el desamor, que ens ha desgarrat el cor, i ens ha fet plorar.
Ens hem trobat amb la confiança, que ens ha ajudat a creure.
Ens hem creuat amb la desconfiànça, que ens ha fet més cruels.
Però sobretot hem tingut la sort de que ens presentesin a l’esperança,
l’esperança serà la nostra darrera companya,
la que caminarà amb nosaltres fins al final del nostre viatge.
Al que volem arribar, amb el bagatge ben ple.

https://www.youtube.com/watch?v=4SRs0Vs3YEc

VIDA……..ll.llach/c.cases