Ara que arriba la fí, ara que em toca marxar, us vui deixar un missatge pels que us quedeu… no us entristiu per la meva

Vas néixer portant el sol als braços, vas ser molt estimada i desitjada des del primer moment de la teva existència, vas rebre tot el nostre amor,

La vida és un camí, el que tenim assignat a la nostra el fem nosaltres, no hem de deixar-nos portar per les normes imposades per

Si pogués protegiria els teus ulls de la tristesa …” Nèixer, moment màgic, sublim, important,… Acaba el procés de gestació, i l’ésser que durant nou

Si gràcies a la vida que tant m’ha donat. I repeteixo, torno a donar-li gràcies a la vida. Jo l’any que fa poc vàrem acabar,

Si tu no existissis, perquè hauria d’existir jo?. Seria un punt més dins aquest món que va i be, caminaria entre la multitud, sense esperança,