Bon dia.
Avui començo a posar guarniments nadalencs, és el que a mi m’agrada i que molta il·lusió em fa.
Em fa molta il·lusió deixar la casa presentable, per rebre dins del solstici d’hivern les dates més representatives de les nostres tradicions.
Sortim d’un mes de novembre malenconiós i tristot, encara que decorat amb meravellosos ocres, per entrar dins un mes d’alegria, il·lusió, llum, ganes de fer el bé a tothom i pensament de ser millors persones.
El dia ja s’allargarà i sembla que la vida de cadascú tindrà més ànims i ganes de sortir i relacionar-se amb les persones, els carrers s’ompliran de llums i ens sentirem com dins un compte de fades.
Els infants neguitosos per tot lo bo que els hi espera, i els grans encara més per gaudir de la seva felicitat, que es reflecteix en les seves petites carones i amb els seus ulls oberts com a taronges, per tal de no perdre’s res de tot el que veuran.
Aquesta felicitat que volem sentir, no és del tot plena.
Tots els infants del món haurien de tindre la carona de felicitat i els ulls com a taronges, però n’hi ha molts que els ulls els tenen plens de llàgrimes i les seves petites carones, no hi ha ningú que les acariciï.
Poca cosa i podem fer tu i jo o aquell, però entre tots sí que podríem.

https://www.youtube.com/watch?v=GMaLQh-pNSM&t=166s

«LOS CAMPANILLEROS» por «La Niña de La Puebla»