Penediment, lament per un amor perdut, malenconia, nostàlgia pel pas del temps.
A la tardor, les fulles es desprenen dels arbres, i delicadament arriben a terra.
El seu cruixit en trepitjar-les em recorden que he tingut una vida que ja ha arribat a la tardor, però no per això és tot trist.
Cruixen per dir-me que a la tardor no és tot tristesa, al contrari, em porta la calma i em fa parar per admirar els seus preciosos i tènues colors.
I quan arribi el moment que hagis de desprendre’t de l’arbre, perquè la tardor de la teva vida ha arribat al final,
no deixis que unes palades se t’emportin com a cosa inservible, insignificant, com si la teva vida no hagués servit per res.
Uneix-te a tot el que el vent del nord s’emporta, cap al país dels dolços records, on per sempre seràs recordat i feliç.
Amic, poeta, cantant, aquest ets tu, no sé si hauré arribat a la teva altura, però he posat tot el meu afany en això… I ara a somiar i recordar.

https://www.youtube.com/watch?v=KU0BWwHmqaI&list=RDKU0BWwHmqaI&start_radio=1

Les Feuilles Mortes – Llorens – Tema