» … Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta … I quan cregueu que heu arribat, sapigueu trobar noves sendes …»

Es fa de dia, el sol comença a néixer i omple Itaca de llum i color, Itaca, llar d’Odisseu, Penèlope i Telèmac. Itaca, propòsit de vida, una meta, per finalment tornar al punt de partida, gaudim del camí, de vegades oblidat, cap a la nostra Itaca, salvem els perills que sorgeixin, tinguem el pensament elevat, evitant la força del Déu Poseidó, evitem els nostres propis dimonis per poder assolir les nostres metes, visquem totes les aventures i experiències, posem rumb a Itaca per poder descansar feliços.

Lluis Llach – Viatge a Ítaca