És la matinada, la ciutat dorm, la ciutat s’apaga i les emocions s’encenen amb més intensitat. La matinada, llar dels somiadors, on els pensaments volen, quan les estrelles xiuxiuegen entre si… i alguns tenen el privilegi d’escoltar-les… Foscor, tenebres, ombres… La matinada, empar dels romàntics, dels malenconiosos, de les ments creatives i … d’aquests amants que , entre carícies i confidències es despullen en roba i en emocions… La matinada, escenari ideal per crear, i per a l’amor. Feliç dia que ja surt l’albada.

https://www.youtube.com/watch?v=nWEAbATPShE

James Last – A Morning At Cornwall