«…el que la joventut va trobar fora; a la tardor de la vida, tant l’home com la dona ho trobaran a dins.”
Hem començat la vida amb la primavera, que ens ha conduït a un estiu, i així, com qui no vol, amb el pas del temps, hem arribat a la tardor, al capvespre de la vida, a la culminació de la maduresa, a la quietud i a la reflexiò, al moment de recollir allò que hem sembrat. És el temps del desaferrament, de deixar anar  velles actituds, comportaments, idees i persones que ja no ens fan feliços, moment de desintoxicar la nostra vida.
Els hàbits canvien, les responsabilitats també, el nostre cos és diferente, però al contrari, hem guanyat,
hem guanyat un temps meravellós, per gaudir del que s’ha aconseguit. Ens hem tornat una mica més savis, estem més segurs de nosaltres mateixos, hi ha menys temors, i poques coses ens espanten. Hem aconseguit un encant especial, que tan sols s’aconsegueix amb el pas del temps. L’edat no és compasiva, només ens queda seguir endavant.
CONCLUSIÓ: …
com diu el poeta…
«No tinguis por a la tardor, si ha vingut.
 Encara que caigui la flor, queda la branca.»

https://www.youtube.com/watch?v=Q3bHarBn7Fw&ab_channel=lamariblanca

Las hojas muertas – Fausto Papetti