"Si dius la veritat, perds l'amistat"..., 
el refrany ens adverteix, 
cosa que significa que 
les persones no la volem escoltar, 
perquè la veritat crua i dura, 
fa mal, si fa mal, 
però pitjor és viure dins una mentida, 
on tots ens afalaguen 
i mai qüestionen la nostra opinió, 
ni la manera com ens comportem 
i fem les coses... 
La veritat de vegades dol, 
però més dol la falsedat, 
descobrir que aquestes persones, 
a qui creies lleials, 
només eren pura ficció, 
que deien amén a tots els teus plans, 
no pel fet de complaure't, 
sinó més aviat per després, 
quan arribés l'ocasió, 
atacar-te, despreciar-te, 
burlar-se de la teva creguda veritat, 
aprofitar-se de la situació, 
per pujar esglaons a la seva vida... 
no et fies de les persones que, 
a tot li diuen que si, 
que és correcte, 
que és perfecte, perquè... 
res no és del tot correcte, 
ni del tot perfecte, 
sempre hi ha un punt, 
que ha de discutir-se, 
valorar-se, 
escoltar altres opinions,
que possiblement facin veure el teu error, 
que no tenies tota la raó. .. 
i per arribar a aquest punt, 
hi ha una paraula, 
un fet que es diu 
veritat... 
mai la menyspreïs.








MARIA SOLÀ
Música: Romantic piano -  Giovanni Marradi
Fotografia: Joaquim Manzano