«…aquesta empresa de mudances amb els mobles de l’amor…»
El moment de la resignació i de la desil·lusió ha arribat, que trist que només dues paraules serveixin per acabar una relació amorosa, com pot haver desaparegut l’amor?, com és que ja només queda avorriment emocional del que abans va ser una bella connexió entre dos éssers que bojament s’estimaven?, l’amor es pot gastar?, potser no quedi ni esperança? és possible que la desesperança i l’amargor regnen per tot arreu?… que trist!
Davant de totes aquestes preguntes que m’he fet, i escoltant la cançó, m’he parat en una estrofa : «Aquest canvi de vorera dels teus malucs, Aquestes ganes de res, menys de tu, Aquest raval sense grills a la primavera
Ni esquena amb cremallera…», he arribat a la conclusió que mai no hi va haver amor, hi va haver luxúria i desig i això sí que pot desaparèixer, però l’amor… MAI.
Escolteu la cançó i em doneu la vostra opinió, m’interessa, gràcies.
Bona nit

https://www.youtube.com/watch?v=4HUhjErJAok&list=RD4HUhjErJAok&start_radio=1

Nos Sobran Los Motivos – Llorenç – Tema