“No és el bram de la mar qui m’angoixa ni la força del vent que m’empeny, sinó un mar de marins i corsaris, de pirates i filibusters. No els agraden els cants de sirena perquè burxen a dins del seu pit, ells voldrien batalles i guerres i retruny de canons cada nit.” … Com diu la cançó, no és ni el bram del mar embravit el que m’angoixa, ni la força del vent que m’empeny, sinó un mar de marins i corsaris, de pirates i filibusters. Penso que el món és de tots, però la vida em demostra que només és d’alguns, és d’aquests marins, pirates, corsaris i filibusters, ells ens imposen les seves normes i dicten les seves lleis, que no són de bon tros, ni pacifiques, ni humanitàries. A ells no els agraden els cants de sirenes, perquè en els seus cors han dictat la norma que no hi entrin ni l’alegria, ni el benestar, ni la felicitat, així són de cruels, i aquesta crueltat ens la llencen per tal que nosaltres seguem infeliços, que visquem dins el temor i la por, dins les cruels guerres que ells declaren cada dia, per tal de reforçar el seu poder. I ara que arriba la nit, aprofita per somiar en un món millor… Bona nit.

https://www.youtube.com/watch?v=twMeYlj1NB8&t=3s

A contracorrent – Neus Mar