DEDICAT A UNA PERSONA MOLT IMPORTANT PER MI… T’HO DEVIA

Com passen els anys, sembla que va ser ahir quan vam pujar a l’escenari a cantar a karaoke «mediterraneo», quin atreviment!…, te’n recordes de com rèiem quan vas voler aprendre a esquiar?, t’ho vas agafar amb un ímpetu faraònic i vas acabar amb la roba regalimant, i tants i tants records… Vas ser una persona que vas viure la vida i la vas fer viure a la gent del teu entorn. Eras feliç fent felices a les teves princeses, i com presumies d’elles, eras molt familiar i bona persona, lluitador innat …, la vida t’ha hauria d’haver donat la possibilitat de rebre en els teus braços al teu preciós net, com haguessis presumit d’aquets ser tan estimat!… I tantes coses com et vas perdre, i tantes rialles i bones estones que nosaltres vam perdre, quan la mort se’t va emportar!… La mort, aquest cruel personatge que no es commou ni amb precs ni amb llàgrimes, que dispara dards de tristesa als cors dels qui quedem, tancant totes les portes, sense esperança del retorn, només ens queda el record del que se n’ha anat, i que si sempre perdura el seu record entre nosaltres, mai no morirà… I tu que encara tens vida, gaudeix-la i per començar amb un bon descans… fins demà.

https://www.youtube.com/watch?v=sPpRgkztv2o

MEDITERRANEO – SERRAT – ANA BELEN