Avui no sé si serà per la calor
o pel meu estat d'ànim,
que no paro de fer-me preguntes..., 
una d'elles és, 
el que no he fet en els meus.... 
va us els diré, 
setanta-un anys de vida, 
no puc pretendre fer-ho 
en els que em queden, 
que no sé si seran molts o pocs, 
però setanta-un anys no seran... 
doncs bé, 
he tingut fills i tinc néts, 
he escrit llibres... 
l’únic que em falta és 
plantar un arbre, 
plantes n’he plantat moltes, 
però arbres, 
en el sentit literal d'arbre, 
cap, 
i no penso fer-ho, 
doncs ja tindria les tres coses, 
per poder anar de passeig per la galàxia, 
i com que l'itinerari no el conec, 
aplico allò que 
més val dolent conegut 
que bo per conèixer, 
ja arribarà el moment... 
També penso que 
cada dia que passa, 
a partir de certa edat, 
és un regal, 
jo agraeixo 
al que m'està fent tants regals, 
perquè al final, 
el que a tots ens interessa 
és el que coneixem, 
que és la vida, 
sigui bona o dolenta, 
però ens hi aferrem, 
i no volem ni per un moment 
pensar en una altra cosa... 
és a dir, 
amics a viure la vida, 
que és molt bella i 
és la nostra amiga.






MARIA SOLÀ
Música: Gozar la vida -  Julio Iglesias
Fotografia: Joaquim Manzano