FOC

Tinc una força dins meu
que m’impulsa, m’agafa,
em fa tremolar, riure, plorar,
tinc necessitat d’expressar
aquesta força que m’empeny
cap a l’abisme de l’expressió,
he d’aconseguir expressar
els meus sentiments
amb la mateixa força que em dirigeix,
cap al camí imaginari
de la imaginació,
he de transmetre al món que,
la realitat és pura ficció,
que el plor són gotes de pluja,
a les què la vida
els ha posat sal.
perquè siguin més amargues,
que al sentiment d’amor,
sempre el precedeix el sentiment de dolor,
que com a titelles,
tots ballem al so de les cordes
que mou la consciència,
que la ment controla el cor,
i quan vull expressar el meu sentiment,
tot s’ha esvaït,
que camino sense rumb,
dins del tunel fosc dels pensaments,
que m’agradaria embolicar al món,
amb aquesta força d’estimar que sento
i que no m’atreveixo a transmetre.
MARIA SOLÀ

Fotografia: JOAQUIM MANZANO