En una nit sense lluna creuem l’Ebre, ve una multitud de persones i més persones, i material de guerra,
havíem de guanyar! l’última carta ens la jugàvem en aquesta batalla, i la gent corria, cridava, plorava,
i els ponts s’enfonsaven, no aconseguíem travessar el riu …però érem gent tenaç, gent amb ideals,
enmig del bombardeig es reparaven els ponts, ens jugàvem la vida, però lluitàvem, érem uns veritables combatents, encara que quedéssim reduïts a menys de la meitat, encara que només quedés una sola persona amb vida, sabíem que la nostra lluita serviria, fins i tot encara que perdéssim la batalla, ens sentiríem herois, perquè el nostre esperit per la lluita de la llibertat i els drets humans, seguirà sempre endavant. Finalment vàrem perdre la batalla, la trista derrota va significar el fi, va preparar el camí, per la caiguda de la nostra estimada Catalunya, però encara que mil vegades ens derrotessin, mil vegades ens aixecarem, els bons i nobles ideals sempre triomfen …i un dia podrem dir …el nostre ram de roses vermelles llueix,llueix en tota la seva esplendor …ha valgut la pena el sacrifici.

https://www.youtube.com/watch?v=WubToRFKcdY&ab_channel=CANCIONDEAUTORYOTRASHIERBAS.CONTRACORRIENTE

Marina Rosell – Si me quieres escribir (en directo, 04.12.2003)