És bonic viure en un poble,

això diuen tots els de ciutat,

per a mi que vaig néixer en un poble,

he viscut a la ciutat,

i ara estic entre el poble i la ciutat,

trobo que és bonic viure al poble,

i tambè és bonic viure a la ciutat ,

sempre viure en un mateix lloc,

és una mica aclaparador,

jo quan estic al poble,

el meu despertador,

és el cant dels ocells anunciant el nou dia,

sé que quan sento el primer trinar,

aviat sortirà el sol,

a la ciutat el meu despertador,

és el rugir del primer autobus,

dient-me que comença la vida frenètica,

els esmorzars i menjars,

al poble, són relaxants,

sense presses,

amb productes casolans,

on es nota el gust de cada cosa,

a la ciutat són ràpids,

fins i tot sense seure,

el menjar sempre te el mateix gust,

a prefabricat i paper d’embolcall,

en un poble tots saben la història

i la vida de tots,

i si no se l’inventen,

a la ciutat passen de tu ets un més…

que escolliríeu,

és millor viure al poble o a la ciutat?,

jo escullo convinat,

doncs que vulguin saber tot de mi,

i si no ho saben que s’ho inventen,

em sobra.

Conclusió

No tot és or el que llueix.

MARIA SOLÀ

Fotografia: JOAQUIM MANZANO