El meu estel ets tu,ets com un dolç sospir,tendre com una florsempre constant com el sol.El meu estel ets tu, que il·lumines la meva vidaquan

La nit ja ben vestida i maquillada es disposa a passejarcerca amics, i no en troba…les estrelles amb al cel i la lluna al sol

Què és viure?És obrir la finestra, dir ja és de dia, i seguir amb la rutina de sempre.No, és clar que no!, viure és molt

I avui, com que les musses encara no han arribat del weekent, us posaré aquest escrit d’en Gabriel García Márquez que a mi m’encanta. «A

Penediment, lament per un amor perdut, malenconia, nostàlgia pel pas del temps.A la tardor, les fulles es desprenen dels arbres, i delicadament arriben a terra.El

«…el que la joventut va trobar fora; a la tardor de la vida, tant l’home com la dona ho trobaran a dins.”Hem començat la vida